Nou trailer de The Dark Knight

Un nou trailer per fer-nos patir fins el 13 d'agost. Perquè la resta del món podrà veure aquesta pel·lícula un mes abans?

En tot cas, aquí el teniu.

Foto dels Minutemen!

I qui eren els Minutemen? Doncs el primer grup de vigilants disfressats, que actuaven cap als anys 40.

Entre ells, agenollat, podem veure el Comediant, l'assassinat del qual originarà tota la història que podrem veure a "Watchmen", situada als anys 80.

Un clar exemple que el director Zack Snyder està posant molta atenció als detalls i està filtrant informació per tenir els fans contents i espectants fins a l'estrena de la pel·lícula, el 9 de març de l'any que ve.

Fotos de Bola de Drac i més

Han aparegut les primeres imatges dels personatges de Bola de Drac, i la veritat, no inspiren gens de confiança. L'únic esforç que s'ha fet perquè Chow Yun-fat faci de Follet Tortuga és vestir-lo amb una camisa hawaiana. I per en Goku, amb pentinar-lo amb el cabell cap amunt, ja n'hi ha de sobres!

Podeu veure més fotografies dels personatges de Bola de Drac aquí.

També tenim la primera imatge de Kristin Kreuk (Smallville) fent de Chun-Li a la nova peli de Street Fighter.

I unes imatges de "Crank 2", on Jason Statham ens intentarà explicar com s'ho va fer el seu personatge, Chev Chelios, per sobreviure a una caiguda des de dalt d'un helicopter a la pel·lícula anterior.

You lost today, kid. But that doesn't mean you have to like it.

Després de dinou anys d'espera, ahir a la nit vam poder veure la nova entrega d'Indiana Jones.

Tot estava preparat, res no podia fallar:
El director, Steven Spielberg. L'actor, Harrison Ford. El productor, George Lucas. La música, de nou John Williams. El director de fotografia, Janusz Kaminski, imitant el mestre Douglas Slocombe, que amb 95 anys va ser l'únic que va acceptar que era massa gran pel treball. El póster, obra de Drew Struzan, com els tres anteriors. La noia, la millor que l'Indy hagi tingut mai. El guionista (després de més d'una dotzena de proves), David Koepp, autor de guions memorables. Secundaris de luxe, com Cate Blanchet, John Hurt, Ray Winstone. El nen de moda, un Shia Labeouf menys odiable i repelent del què podríem esperar.

Amb aquestes cartes a la mà, què podia sortir malament?


I aquest és el problema que tens després de veure la pel·lícula: què és el que fa que no surtis del cinema emocionat, cantant la sintonia, amb ganes de més aventures, amb la sensació que ha valgut la pena esperar?

Els americans tenen una expressió, que es vindria a traduïr com "caçar un llamp dins una ampolla", que fa referència a la dificultat de capturar la màgia i posar-la a la pantalla. Les tres pel·lícules anteriors ho aconseguien, i crec que és perquè no ho pretenien. En aquesta ocasió, tot està tan mesurat, tan milimetrat per aconseguir acontentar els espectadors més veterans, que la màgia no ha aparegut per enlloc.

Si que hi ha moments memorables, alguns fregant la perfecció, però d'altres et trobes pensant "això l'Indy que jo conec no ho faria". O "això si que no m'ho crec!". Hi ha moments trepidants de persecucions seguits per moments de tranquil·litat que et fan patir perquè veus que la pel·lícula perd força. Els personatges van d'un país a un altre sense molestar-se a justificar-ho de cara a l'espectador. Els dolents són poc carismàtics, i la Cate Blanchett deu tenir un accent brutal a la V.O. que justifiqui la seva elecció, però com a dolenta és més aviat fluixa.

En alguns moments, la pel·lícula saqueja coses de les pel·lícules que en el seu moment van copiar l'Indy, com per exemple "La momia" (de la que podreu veure el trailer abans de la peli), sense cap vergonya.

Però tot i això, estem davant d'una pel·lícula d'acció i aventures que li dóna mil patades a gairebé tot el que s'ha fet darrerament, i el que encara ens ha d'arribar. Només cal veure el trailer de la tercera mòmia, per veure que en Rick O'Connell no li arriba ni a la sola de la sabata al nostre estimat Indy.

La meva recomanació és que hi aneu amb la ment ben oberta, disposats a passar una molt bona estona (això no es pot negar), i que quan torneu a casa us dediqueu a revisar amb atenció com es feien abans les pel·lícules.

El poster final de Hellboy II té molt bona pinta

En un estiu tan carregat de super-herois i arqueòlegs, sembla difícil que el diable vermell de Guillermo del Toro es pugui emportar ni que sigui una mica de la recaptació, i més tenint en compte la proximitat del retorn del Senyor de la Nit, però des d'aquí li desitgem el millor.

Sobretot perquè és la pel·lícula que ens toca més d'aprop, amb la Montse Ribé i en David Martí tornant a col·laborar amb Del Toro després de l'Oscar de "El laberinto del fauno".

S'estrena entre nosaltres el 29 d'agost.

Primer Trailer de X-Files: I want to believe

Mai no he estat un gran fan de la sèrie de televisió "Expediente X". Em va enganxar amb els primers episodis, però un cop vaig veure que l'estructura s'anava repetint amb petites variacions (per exemple: un home-llop ataca la gent. Explicació Mulder: és un home-llop (i si pot ser extraterrestre, encara millor). Explicació Scully: és un virus normal i corrent i no hi ha extraterrestres ni homes-llop) i que Telecinco començava a maltractar la sèrie canviant-la de dia i combinant episodis nous amb episodis antics sense avisar, vaig perdre l'interès.

Però se li ha de concedir que va ser una sèrie que va marcar època i que va durar nou temporades! Dieu-li això als creadors de sèries espanyoles que dónen gràcies si poden arribar a emetre tres capítols!
Doncs bé, pels qui us vau quedar amb ganes de més després de la primera pel·lícula, aquí teniu el trailer de la segona. Ben aviat en un cinema no molt llunyà.

Iron Man és la millor pel·lícula de l'any

Encara estic en shock després d'haver vist Iron Man. I estic pensant quin dia la podré tornar a veure.

Hi vam anar el dimecres passat, el mateix dia de l'estrena.

Ja des del primer trailer, fa uns quants mesos, vaig intuïr que estava davant d'una pel·lícula diferent. Des del primer minut t'enganxa i no et deixa anar fins al final. Gairebé dues hores sense deixar-te ni respirar, fins als títols de crèdit. I fins i tot després dels títols de crèdit. No feu com jo que me'n vaig anar abans que acabessin i em vaig perdre una escena fonamental!

No conec gaire la mitologia al voltant de l'Iron Man, però crec que aquesta pel·lícula la captura perfectament. El Tony Stark que crea Robert Downey Jr és el col·lega que tots voldríem tenir per sortir de farra, divertit, seductor, un cràpula... Més endavant ja veurem que té un problema amb la beguda, però aquesta peli no va d'això.

Va de la construcció d'un heroi. Com les escenes de "Batman begins" en què Bruce Wayne i l'Alfred discuteixen sobre la millor manera de fer la disfressa de ratpenat, només que Tony Stark no té cap més companyia que les seves màquines. I això que podria ser avorrit o molt tècnic, en realitat és divertidíssim.

Tota la peli està feta amb la sana intenció de divertir, i ho aconsegueix fins i tot en les escenes més crues. Els secundaris estan perfectes, també la Gwyneth Paltrow!

Els efectes especials són tan bons que són invisibles, i de seguida deixes de pensar si ho han fet amb ordinador o han fet servir efectes tradicionals.

El director Jon Favreau ha fet una feina de primer ordre, i ha posat el llistó molt alt a la resta de pel·lícules que s'estrenin en el que resta d'any. A més, ha sentat les bases per a una nova saga de pel·lícules, o potser fins i tot dues... (heu de veure el clip després dels crèdits per entendre de què us parlo).

No us la deixeu passar. I no feu la tonteria de veure-la en screener o esperar a que la treguin en DVD. Aquesta és una de les pel·lícules que et fan estimar el cinema i que no sap greu pagar 7 euros (els cops que faci falta).