dimecres, de juny 18, 2008

Hulk smashes... però no mata!

Sóc dels pocs que encara defensa la versió anterior de Hulk, la de l'Ang Lee del 2003.
Crec que es tracta d'una pel·lícula molt millor del que la gent diu, i només trobo que el dolent era molt poc carismàtic i que faltava una gran lluita entre els dos monstres perquè la peli fos perfecta (per mi).

En aquesta nova versió, revisitació, remake, redux o com li vulgueu dir (encara que podria ser ben bé una seqüela, per molt que ho vulguin amagar), la part de la lluita entre els dos monstres està resolta, i molt ben resolta, per cert. Hulk i Abomination es foten d'hosties amb tot el que troben i es carreguen mitja ciutat de manera força creïble.
Les escenes d'acció i les que apareix algun efecte especial estan molt ben acabades, però el ritme afluixa una mica quan només parlen o no surt cap monstre. Una mica com el que podíem retreure a la versió anterior.
En quant al canvi d'actors, l'Edward Norton no està malament, com tampoc no ho estava l'Eric Bana. Entre la Liv Tyler i la Jennifer Connelly, jo em quedo amb la segona, però això va a gustos. La Liv Tyler té una escena de llit, però quan li comencem a veure carn se'ns talla el rotllo. William Hurt fa el paper de Sam Elliot com a coronel Ross, i fa un intent de coixejar en algunes escenes i en d'altres sembla que se n'oblida.
En Tim Roth com a dolent sembla l'únic que s'ho passa bé fent aquesta pel·lícula, perquè és l'únic que no fa cara d'anar restret. El seu personatge té molta conya, sobretot després que li injectin una substància anomenada "serum del super-soldat" (us sona?) i comenci a fer uns salts acrobàtics que recorden a un altre super-heroi Marvel que espera pel·lícula i que en aquests moments no té massa bona salut.
La pel·lícula està plena d'autoreferències a l'univers Marvel, i fins i tot a la sèrie de televisió, ja que en un moment donat es fa servir el tema final per una escena molt emotiva. Només començar veiem uns dossiers amb noms que passen ràpidament, entre els que destaca el de Nick Fury, se'ns parla del serum del Super-soldat, apareix en un cameo Robert Downey Jr fent de Tony Stark... tot un espectacle pels seguidors del món Marvel que estiguin atents.
Però tot plegat sembla poca cosa. No hi ha un salt espectacular respecte a la pel·lícula anterior en quant a efectes i la veritat és que t'importa bastant poc el que li passi a en Bruce Banner.
A més, la pel·lícula va tenir problemes a la taula de muntatge, i segons el director es van retallar uns 70 minuts que haguessin ajudat a la història a avançar de manera més coherent.
Algunes escenes estan muntades a cops, i veiem algunes errades de raccord (bonica paraula), potser per aquest muntatge precipitat. A més, es posa a ploure en mig d'algunes escenes sense que vingui a tomb, una pluja força sospitosa...
En resum, una pel·lícula que no és dolenta, però que no aporta gaire de nou. Sembla que sigui un episodi previ per anar preparant la gran pel·lícula dels Avengers (Los Vengadores). Si creieu que m'equivoco, pareu atenció a la darrera frase de la pel·lícula...
Per cert, en aquest cas, o com a mínim al cinema on vaig anar, no hi ha escena post-crèdits. No perdeu el temps com vaig fer jo!