Per si algú tenia previst llençar els diners veient aquesta merda infecta, només dir-vos que no té ni un sol gag que valgui la pena, que de tant en tant posen escenes de ball que no tenen cap gràcia, que continuament estan fent bromes amb personatges que només coneixen ells (Hannah Montana, Dr. Phil, i uns quants més que no coneixen ni ells)i que si algun gag podia tenir una mica de gràcia, l'allarguen tant que la perd automàticament.
Jo encara no l'he acabada de veure, de fet, l'estic veient en una altra finestra mentre escric aquestes línies. Això és perquè us feu una idea del grau d'atenció que pot requerir seguir una peli així.
És indignant que centenars de directors i guionistes no puguin portar endavant els seus projectes per falta d'ajuda, i els dos desgraciats que han dirigit aquesta nyorda portin ja una pila de pelis nefastes (Date Movie, Casi 300, Epic Movie...), demostra que el món no és just. Aquests dos imbècils (no recordo els noms però tampoc penso fer l'esforç de buscar-los a l'imdb, no fos cas que això els fes pujar la cotització a internet!) mereixerien anar a la presó per pagar pels seus crims contra el cinema i la humanitat en general.
Vaig a veure com acaba aquest desastre. Només per curiositat...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Supose que hauríem de plantejar-ho en termes de rendibilitat empresarial: els diners que ha costat fer (i promocionar) la pel·lícula són amortitzats per la venda d'entrades, DVDs i gadgets vairats allà on s'ha estrenat?
Em sembla que sí. I no perquè aquest siga un gran film, ni perquè el públic no tinga bon gust. Senzillament perque les Majors controlen el mercat i poden imposar la venda de paquets de pel·lis, i no pas films individuals. "Vol vostè aquest èxit d'animació infantil que triomfarà per Nadal? Doncs també m'ha de comprar aquest parell de merdetes, que estan bé de preu". Aquesta no és la primera (i em tem que tampoc l'última) vegada que passa.
Al cap i a la fi, és el que, fins fa quatre dies, ha perpetrat la indústira discogràfica. Et compraves un CD (o un vinil) amb 12 cançons, dues de bones, tres de passables i set de dolentes.
El cinema és un art, sí. El cinema és tecnologia, també. El cinema és empresa, cosa que molts obliden.
Una cordial salutació.
Non vai haber máis CINEMA FRIKI oriental? :)
Unha aperta dende occidente ;)
Publica un comentari a l'entrada