dijous, de setembre 25, 2008

Wanted, o el telar del destino dels pebrots

Ja fa uns dies que vaig anar a veure "Wanted". De fet, va ser el cap de setmana de l'estrena.
He deixat passar uns dies per reflexionar sobre el què vaig veure, per no deixar-me portar i provar de ser objectiu.
Què us puc dir de "Wanted" que no s'hagi dit ja? Visualment és una meravella. Els efectes especials són de primer ordre. El ritme és brutal, i el muntatge espectacular. Les escenes d'acció estan coreografiades a la perfecció i algunes escenes fan que saltis de la butaca. Els actors estan francament bé, amb en Morgan Freeman fent de Morgan Freeman (i cobra per això!), la Jolie fent de Jolie (i ensenyant el cul, no ho oblidem!) i un James McAvoy lletjot i ple de taques a la cara, molt lluny de l'estereotip d'heroi (encara que en una escena ens fa una demostració d'abdominals que se la podrien haver estalviat) que encaixa perfectament en el paper.
La pel·lícula comença molt bé, amb una escena (deixeu de llegir si voleu que us sorprenguin) on se'ns suggereix que estem en un món on les regles de la física es poden ignorar sempre que vulguem. El problema és que durant la resta de pel·lícula no torna a passar res de semblant, pel que un es pregunta què ha vist al principi, i perquè ho han inclòs, si va contra la lògica de la pel·lícula.
La lògica de la pel·lícula. Una lògica que ens diu que hem d'acceptar que estem en un món on les bales poden canviar la seva trajectòria a voluntat de qui les dispara. I que un ésser humà pot tenir 400 batecs per minut i no esclatar-li cap vena ni el cor. I que podem predir quina trajectòria seguirà un cotxe al xocar amb un altre i aprofitar-ho per matar algú.
Si ens deixem portar i no li busquem tres peus al gat, podem acceptar aquesta lògica i gaudir d'un espectacle brutal i amb un gran sentit de l'humor.
Si ens deixem portar, i no veiem l'escena que té a veure amb... (spoiler alert!!!!!) "El telar del destino". Passi per les bales que canvien de trajectòria, les tombarelles en cotxe, les curses sobre el sostre d'un tren, la història d'una orde d'assassins de més de mil anys amb una missió (que recorda a la "Liga de las sombras" de Ra's al Ghul), tot això ho accepto. Però un p...tu teler que genera un codi binari que lligat amb la base de dades de la població senyala un objectiu o un altre, això si que no m'ho empasso!!!!!
En aquell moment em vaig voler fondre. Tota la sala de cine va riure davant d'una explicació tan absurda per una pel·lícula que si una cosa no necessitava era explicacions de cap mena.
Si s'aconsegueix sobreposar-se del xoc, el que queda són algunes de les escenes d'acció més espectaculars dels darrers anys. Que no és poc.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Feel good......