The Dark Knight vs El Caballero Oscuro

Abans d'ahir vaig tornar a veure El Caballero Oscuro. O la vaig veure per primer cop, ja que el que jo havia vist el dia de l'estrena era The Dark Knight.
El dimecres passat, 13 d'agost, dia de l'estrena al nostre país (perquè hem hagut d'esperar un mes?), vaig anar als cinemes Icària, que es van veure desbordats per centenars de fans, guiris i curiosos que van omplir a reventar les dues sales que amb molt poca vista comercial havien preparat. Si n'haguessin obert tres també les haurien omplert.
El públic el formaven a parts iguals fans del personatge de còmic, fans de la pel·lícula anterior, nenetes enamorades del ja llegendari Heath Ledger i gent que volia passar l'estona a la fresca (i com sempre a l'estiu, l'aire condicionat estava regulat més per transportar peix des de Noruega que per veure cinema, però què hi farem!). Això si, tothom va callar en quant la pel·lícula va començar. Així dóna gust. Ara només caldria una mica més de qualitat tècnica a la sala i gairebé ja ho tenim.
Què dir de la pel·lícula? Que s'ha de veure. I no un cop, sinó més d'un. I millor si ho feu en versió original. Jo ho vaig poder comprovar aquest dilluns, quan vaig anar als Cinesa Diagonal Mar. Tot un luxe en quant a seients, pantalla i so... si no tenim en compte que de tant en tant el volum pujava i baixava sense venir a tomb de manera força molesta.
Sembla que els de Warner Española o com es digui la distribuïdora, no van valorar gaire el producte que tenien a les mans i van pensar que seria una pel·liculeta que anirien a veure els quatre que no estaven de vacances. I per això, tot i que van recuperar els dobladors de la pel·lícula anterior per a Christian Bale, Morgan Freeman, Gary Oldman i Michael Caine, van decidir que a l'estiu tot s'hi val i van agafar una noieta en pràctiques per doblar la ja de per si insuportable Maggie Gyllenhall. Perquè no mantenir la dobladora de Katie Holmes a la primera pel·lícula? En canvi el doblador de Heath Ledger, que és el mateix d'en Will Smith des de temps immemorials, Daniel Garcia, fa un gran treball imitant l'estil de Ledger, tot i que els riures de psicòpata que sentim són els d'en Ledger. Pel que fa a la veu d'en Batman, li han afegit un efecte per fer-la més impressionant, que aconsegueix més aviat el contrari. A la versió original, és el propi Bale qui engola més la veu, però crec que no hi afegeixen cap efecte. O en tot cas ho fan més discretament. (Podeu veure una paròdia sobre el tema de la veu de Batman aquí)
I deixant de banda el tema de versió original o doblada, que donaria per molt, passo a enumerar les moltes virtuds d'aquesta pel·lícula.
-Heath Ledger: el paper de la seva vida. Un Joker que fa oblidar la gran creació de Jack Nicholson, i elimina definitivament el dubte de si la visió de Nolan o la de Tim Burton seria la que passaria a la història. Ara ja ho podem dir, no hi ha sis pel·lícules de Batman, només dues. Ledger fa seu un personatge sàdic, cruel, un caos ambulant. Però no oblidem que darrera la seva creació hi ha un guió molt sòlid que li dóna alguna cosa a dir a part de fer brometes de cara a la galeria.
-La resta d'actors (i dic actors i no actrius!): Christian Bale està perfecte en el paper, tot i que no podia deixar de pensar que era Patrick Bateman (dAmerican Psycho) i no Bruce Wayne. L'escena en què desmunta una escopeta en trossos sense ni tant sols immutar-se és genial. Aaron Eckhart, en el seu paper de Harvey Dent transmet totalment la imatge de bona persona amb rampells incontrolables d'ira amagats. Sobre Morgan Freeman i Michael Caine no cal dir gaire. Es nota que s'ho passen de conya fent aquests mini-papers, pels que deuen cobrar una morterada, i acaben dient les frases mes divertides de la peli. Gary Oldman està tan ficat en el paper que ja no veus l'actor de Dracula, Harry Potter o El quinto elemento, veus el comissari Jim Gordon!
-Un guió tan ple d'informació, amb un ritme tan brutal, i tan intel·ligent que et fa descobrir-hi coses noves cada cop que la tornes a veure. Només dir que tota la part del ferry em va tenir enganxat a la cadira. I tots els diàlegs del Joker. I els trucs del Joker. I els brillants diàlegs entre Alfred i Bruce Wayne, i Bruce Wayne i Lucius Fox.
-L'espectacularitat de les escenes. La persecució amb el camió, el Batpod, el salt des de l'edifici a l'inici de l'atracament, el salt des de la torre de Hong Kong... S'hauria de poder veure la versió en format Imax, però es veu que això només ho poden fer els americans!
-L'utilització de la banda sonora en petites dosis, i el més important, el silenci. Hi ha escenes molt poderoses en les que gairebé no sentim ni un soroll. I tant de silenci fa mal...

Per contra, voldria destacar negativament l'elecció de Maggie Gyllenhall, una noia amb una cara com a mínim estranya, que fa que Katie Holmes guanyi molts punts als meus ulls, i que fa cara d'estar morta d'avorriment durant tot el metratge. Un altre punt en contra és la forma com Nolan roda les escenes de lluita, molt confuses i amb un muntatge molt accidentat. En una època en què es cuiden tant les coreografies, contractant experts en arts marcials, no hagués estat de més.

I em sembla que amb això ja ho us ho he dit gairebé tot. Crec que estem davant de la pel·lícula de l'any (d'acord, no he vist Wall-E i no puc ser objectiu), que Ledger guanyarà l'Oscar pòstum, a menys que d'aquí a desembre algú ens sorprengui amb una interpretació millor o més memorable, i que si tot va bé quedarà com la segona pel·lícula amb més recaptació de la història, just per darrera de Titanic (en què estaríem pensant l'any 97?).