What's "Happening", Mr. Shyamalan?

Sóc dels pocs que van defensar "La joven del agua" quan es va estrenar. Crec que es tractava d'una història molt diferent del que ens tenia acostumats el (en aquells moments, per mi) genial Shyamalan (perquè no es va canviar el cognom per Smith?), però amb molta força visual i que si ens deixàvem de prejudicis i acceptàvem les regles del joc que ens proposava l'Smith, era una experiència molt agradable.
Després de veure el trunyo infecte que respon al nom de "El incidente" o "The Happening", les meves ganes de defensar el Sr. Smith s'han acabat del tot.
Reconec que l'inici és molt potent, amb imatges de veritable impacte, com els obrers de la construcció llençant-se des de dalt dels edificis, o la dona clavant-se l'agulla del cabell al coll (no estic destripant res, això passa al minut 3), i ens fa esperar una pel·lícula vibrant i espectacular.
Però en el moment en què entra en joc el sossaines d'en Mark Wahlberg, fent de profe enrotllat quan se li veu a la cara que en sa vida ha obert un llibre, la cosa s'enfonsa sense remei. La seva relació amb la pànfila de la Zooey Deschanel, que no sap quina cara posar i es passa la peli mirant-se el mòbil per evitar haver d'actuar, no hi ha per on agafar-la. El personatge de John Leguizamo, amb cara de permanent restrenyiment, també té delicte.
Per acabar-ho d'adobar, l'ombra d'una infidelitat de la Zooey podria donar una mica de salsa a la relació del matrimoni, però l'Smith vol fer una peli per tots els públics (morts apart) i no vol ni sentir a parlar d'un adulteri, que dóna mal rotllo, i ho acaba deixant en res.
La pel·lícula ens intenta transmetre una inquietud i un patiment, però no ho aconsegueix, ja que de seguida veiem que els protagonistes no moriran, ja que són molt llestos... o tenen una sort que no se l'acaben. Apareixen personatges secundaris del tot prescindibles i només hem d'esperar una mica per veure com moren o se'ls carreguen de les maneres més estúpides (per exemple els dos nens petits), mentre els tres protagonistes van passant amb la mateixa cara de no saber de què va la peli per mil i un perills.
En la millor tradició de les seves pelis anteriors, l'Smith va sembrant el metratge de petits objectes i referències que semblen obrir subtrames, però finalment no s'arriben a desenvolupar (avorriment? muntatge precipitat?). Per exemple, un anell horrible que porta en Marky Mark, que diu l'estat d'ànim de qui el porta, podria tenir relació amb els atacs? No ho sabrem mai. La dona boja que els acull, que viu aïllada del món, té una història fosca al darrera? Tampoc ho arribem a saber, perquè se la peten ràpidament. L'home boig pels hotdogs que sembla saber-ho tot de l'atac i que té bon rotllo amb les plantes, sap alguna cosa més? Sembla que ens quedarem amb el dubte.
Una direcció d'actors penosa, una música tremendista que entra quan no tocaria, una amenaça que segueix la lògica que a l'Smith li dóna la gana, uns actors completament equivocats, un desenllaç penós...
L'únic aprofitable són les brillants escenes de suicidis, que arriben a colpir a l'espectador, però que queden molt lluny d'aquell realitzador que suggeria més que mostrava a les seves obres mestres anteriors.

Què t'ha happened, Mr. Smith?