Disaster Movie és una de les pitjors pel·lícules de la història

Per si algú tenia previst llençar els diners veient aquesta merda infecta, només dir-vos que no té ni un sol gag que valgui la pena, que de tant en tant posen escenes de ball que no tenen cap gràcia, que continuament estan fent bromes amb personatges que només coneixen ells (Hannah Montana, Dr. Phil, i uns quants més que no coneixen ni ells)i que si algun gag podia tenir una mica de gràcia, l'allarguen tant que la perd automàticament.
Jo encara no l'he acabada de veure, de fet, l'estic veient en una altra finestra mentre escric aquestes línies. Això és perquè us feu una idea del grau d'atenció que pot requerir seguir una peli així.
És indignant que centenars de directors i guionistes no puguin portar endavant els seus projectes per falta d'ajuda, i els dos desgraciats que han dirigit aquesta nyorda portin ja una pila de pelis nefastes (Date Movie, Casi 300, Epic Movie...), demostra que el món no és just. Aquests dos imbècils (no recordo els noms però tampoc penso fer l'esforç de buscar-los a l'imdb, no fos cas que això els fes pujar la cotització a internet!) mereixerien anar a la presó per pagar pels seus crims contra el cinema i la humanitat en general.
Vaig a veure com acaba aquest desastre. Només per curiositat...

Tot aquell que aixequi el martell, si és digne, posseirà el poder de... Kenneth Branagh?

Encara no està confirmat, però el nom que més sona per dirigir l'adaptació al cinema de "Thor", el superheroi de la Marvel, podria ser Kenneth Branagh.
Branagh és una elecció arriscada, ja que és més conegut per les seves adaptacions de Shakespeare que per rodar escenes d'acció.
Potser els de Marvel han après la lliçó després de confiar el seu juguet de més de 150 milions de dolars a un paio francès que fa pelis d'acció cutres (parlo de Louis Leterrier i el seu Hulk més aviat fluixet) i veure que al final va ser Edward Norton qui va acabar decidint com es feia la pel·lícula.
En canvi, en el cas d'Iron Man, van agafar un director solvent, amb respecte pel material, i van obtenir una bomba. Faltarà veure si finalment és Branagh qui agafa el projecte i si tindrem un Thor amb aires de Hamlet...

Primers dos minuts de Max Payne

Un dels millors jocs per PC dels darrers anys i una pel·lícula que com a mínim sembla que ha sabut capturar el look. Caldrà veure si el guió està a l'alçada. I si en Mark Wahlberg està una mica més expressiu del que és habitual en ell...

El dia 17 d'octubre sortim de dubtes!
link extret del blog soypelopo

Wanted, o el telar del destino dels pebrots

Ja fa uns dies que vaig anar a veure "Wanted". De fet, va ser el cap de setmana de l'estrena.
He deixat passar uns dies per reflexionar sobre el què vaig veure, per no deixar-me portar i provar de ser objectiu.
Què us puc dir de "Wanted" que no s'hagi dit ja? Visualment és una meravella. Els efectes especials són de primer ordre. El ritme és brutal, i el muntatge espectacular. Les escenes d'acció estan coreografiades a la perfecció i algunes escenes fan que saltis de la butaca. Els actors estan francament bé, amb en Morgan Freeman fent de Morgan Freeman (i cobra per això!), la Jolie fent de Jolie (i ensenyant el cul, no ho oblidem!) i un James McAvoy lletjot i ple de taques a la cara, molt lluny de l'estereotip d'heroi (encara que en una escena ens fa una demostració d'abdominals que se la podrien haver estalviat) que encaixa perfectament en el paper.
La pel·lícula comença molt bé, amb una escena (deixeu de llegir si voleu que us sorprenguin) on se'ns suggereix que estem en un món on les regles de la física es poden ignorar sempre que vulguem. El problema és que durant la resta de pel·lícula no torna a passar res de semblant, pel que un es pregunta què ha vist al principi, i perquè ho han inclòs, si va contra la lògica de la pel·lícula.
La lògica de la pel·lícula. Una lògica que ens diu que hem d'acceptar que estem en un món on les bales poden canviar la seva trajectòria a voluntat de qui les dispara. I que un ésser humà pot tenir 400 batecs per minut i no esclatar-li cap vena ni el cor. I que podem predir quina trajectòria seguirà un cotxe al xocar amb un altre i aprofitar-ho per matar algú.
Si ens deixem portar i no li busquem tres peus al gat, podem acceptar aquesta lògica i gaudir d'un espectacle brutal i amb un gran sentit de l'humor.
Si ens deixem portar, i no veiem l'escena que té a veure amb... (spoiler alert!!!!!) "El telar del destino". Passi per les bales que canvien de trajectòria, les tombarelles en cotxe, les curses sobre el sostre d'un tren, la història d'una orde d'assassins de més de mil anys amb una missió (que recorda a la "Liga de las sombras" de Ra's al Ghul), tot això ho accepto. Però un p...tu teler que genera un codi binari que lligat amb la base de dades de la població senyala un objectiu o un altre, això si que no m'ho empasso!!!!!
En aquell moment em vaig voler fondre. Tota la sala de cine va riure davant d'una explicació tan absurda per una pel·lícula que si una cosa no necessitava era explicacions de cap mena.
Si s'aconsegueix sobreposar-se del xoc, el que queda són algunes de les escenes d'acció més espectaculars dels darrers anys. Que no és poc.

Trailer de la nova pel·lícula de Kevin Smith

Aquest 31 d'octubre s'estrenarà la darrera pel·lícula de Kevin Smith: "Zack and Miri make a porno".
Parla d'una parella (Seth Rogen (Supersalidos i Lio Embarazoso) i Elizabeth Banks (la secretària de J.Jonah Jameson als tres Spider-man i nòvia d'en J.D. a Scrubs, entre d'altres) d'amics, que per aconseguir diners per pagar el lloguer decideixen rodar una peli porno.
El trailer ja ha aconseguit que no sigui apte per menors, però això sabent com són de puritans els americans tampoc vol dir gaire.
Cameos d'actors típics de Kevin Smith com Jason Mewes (per primer cop no fent de Jay, el company de Silent Bob), Jeff Anderson (el mític Randall de Clerks 1&2) o la dona d'Smith, Jennifer Schwalbach Smith, juntament amb altres actors que us portaran grans records, com Tom Savini (expert en efectes especials, director i actor de culte, fent per exemple de Sex Machine a "Abierto hasta el amanecer"), o Traci Lords, que no caldria dir en quines pel·lícules ha sortit.

Doneu un cop d'ull al trailer i creuem els dits perquè Kevin Smith ens torni a sorprendre positivament.

Hollywood va curt d'idees!

Després de l'anunci que el director Aaron Sorkin ("El ala oeste de la Casa Blanca", "Studio 60 on the sunset strip"...) portarà al cinema la vida del creador de Facebook, salta la notícia que el "genial" Brett Rattner (X-men 3, Rush Hour 1&2&3, entre d'altres perles) vol fer una pel·lícula sobre el joc "Guitar Hero"!!!!!!!!!!

Què serà el següent? Una peli amb en Nicolas Cage buscant mines sobre un terreny quadriculat?

The Dark Knight vs El Caballero Oscuro

Abans d'ahir vaig tornar a veure El Caballero Oscuro. O la vaig veure per primer cop, ja que el que jo havia vist el dia de l'estrena era The Dark Knight.
El dimecres passat, 13 d'agost, dia de l'estrena al nostre país (perquè hem hagut d'esperar un mes?), vaig anar als cinemes Icària, que es van veure desbordats per centenars de fans, guiris i curiosos que van omplir a reventar les dues sales que amb molt poca vista comercial havien preparat. Si n'haguessin obert tres també les haurien omplert.
El públic el formaven a parts iguals fans del personatge de còmic, fans de la pel·lícula anterior, nenetes enamorades del ja llegendari Heath Ledger i gent que volia passar l'estona a la fresca (i com sempre a l'estiu, l'aire condicionat estava regulat més per transportar peix des de Noruega que per veure cinema, però què hi farem!). Això si, tothom va callar en quant la pel·lícula va començar. Així dóna gust. Ara només caldria una mica més de qualitat tècnica a la sala i gairebé ja ho tenim.
Què dir de la pel·lícula? Que s'ha de veure. I no un cop, sinó més d'un. I millor si ho feu en versió original. Jo ho vaig poder comprovar aquest dilluns, quan vaig anar als Cinesa Diagonal Mar. Tot un luxe en quant a seients, pantalla i so... si no tenim en compte que de tant en tant el volum pujava i baixava sense venir a tomb de manera força molesta.
Sembla que els de Warner Española o com es digui la distribuïdora, no van valorar gaire el producte que tenien a les mans i van pensar que seria una pel·liculeta que anirien a veure els quatre que no estaven de vacances. I per això, tot i que van recuperar els dobladors de la pel·lícula anterior per a Christian Bale, Morgan Freeman, Gary Oldman i Michael Caine, van decidir que a l'estiu tot s'hi val i van agafar una noieta en pràctiques per doblar la ja de per si insuportable Maggie Gyllenhall. Perquè no mantenir la dobladora de Katie Holmes a la primera pel·lícula? En canvi el doblador de Heath Ledger, que és el mateix d'en Will Smith des de temps immemorials, Daniel Garcia, fa un gran treball imitant l'estil de Ledger, tot i que els riures de psicòpata que sentim són els d'en Ledger. Pel que fa a la veu d'en Batman, li han afegit un efecte per fer-la més impressionant, que aconsegueix més aviat el contrari. A la versió original, és el propi Bale qui engola més la veu, però crec que no hi afegeixen cap efecte. O en tot cas ho fan més discretament. (Podeu veure una paròdia sobre el tema de la veu de Batman aquí)
I deixant de banda el tema de versió original o doblada, que donaria per molt, passo a enumerar les moltes virtuds d'aquesta pel·lícula.
-Heath Ledger: el paper de la seva vida. Un Joker que fa oblidar la gran creació de Jack Nicholson, i elimina definitivament el dubte de si la visió de Nolan o la de Tim Burton seria la que passaria a la història. Ara ja ho podem dir, no hi ha sis pel·lícules de Batman, només dues. Ledger fa seu un personatge sàdic, cruel, un caos ambulant. Però no oblidem que darrera la seva creació hi ha un guió molt sòlid que li dóna alguna cosa a dir a part de fer brometes de cara a la galeria.
-La resta d'actors (i dic actors i no actrius!): Christian Bale està perfecte en el paper, tot i que no podia deixar de pensar que era Patrick Bateman (dAmerican Psycho) i no Bruce Wayne. L'escena en què desmunta una escopeta en trossos sense ni tant sols immutar-se és genial. Aaron Eckhart, en el seu paper de Harvey Dent transmet totalment la imatge de bona persona amb rampells incontrolables d'ira amagats. Sobre Morgan Freeman i Michael Caine no cal dir gaire. Es nota que s'ho passen de conya fent aquests mini-papers, pels que deuen cobrar una morterada, i acaben dient les frases mes divertides de la peli. Gary Oldman està tan ficat en el paper que ja no veus l'actor de Dracula, Harry Potter o El quinto elemento, veus el comissari Jim Gordon!
-Un guió tan ple d'informació, amb un ritme tan brutal, i tan intel·ligent que et fa descobrir-hi coses noves cada cop que la tornes a veure. Només dir que tota la part del ferry em va tenir enganxat a la cadira. I tots els diàlegs del Joker. I els trucs del Joker. I els brillants diàlegs entre Alfred i Bruce Wayne, i Bruce Wayne i Lucius Fox.
-L'espectacularitat de les escenes. La persecució amb el camió, el Batpod, el salt des de l'edifici a l'inici de l'atracament, el salt des de la torre de Hong Kong... S'hauria de poder veure la versió en format Imax, però es veu que això només ho poden fer els americans!
-L'utilització de la banda sonora en petites dosis, i el més important, el silenci. Hi ha escenes molt poderoses en les que gairebé no sentim ni un soroll. I tant de silenci fa mal...

Per contra, voldria destacar negativament l'elecció de Maggie Gyllenhall, una noia amb una cara com a mínim estranya, que fa que Katie Holmes guanyi molts punts als meus ulls, i que fa cara d'estar morta d'avorriment durant tot el metratge. Un altre punt en contra és la forma com Nolan roda les escenes de lluita, molt confuses i amb un muntatge molt accidentat. En una època en què es cuiden tant les coreografies, contractant experts en arts marcials, no hagués estat de més.

I em sembla que amb això ja ho us ho he dit gairebé tot. Crec que estem davant de la pel·lícula de l'any (d'acord, no he vist Wall-E i no puc ser objectiu), que Ledger guanyarà l'Oscar pòstum, a menys que d'aquí a desembre algú ens sorprengui amb una interpretació millor o més memorable, i que si tot va bé quedarà com la segona pel·lícula amb més recaptació de la història, just per darrera de Titanic (en què estaríem pensant l'any 97?).

Sóc massa gran per aquestes coses...

El guionista Shane Black (i director de la divertidíssima (per mi) Kiss, kiss, bang, bang!) podria estar preparant un cinquè guió per la saga "Arma Letal".
En aquesta nova aventura, un Riggs (Mel Gibson) a punt de retirar-se, ha de demanar ajut a un pobre Murtaugh (Danny Glover) que espero que ja s'hagi retirat (més tenint en compte que l'any 87 ja es queixava de que era massa gran per segons quines coses i li faltava poc per retirar-se) per poder resoldre un darrer cas.

En tot cas, és d'agraïr que Black torni a reprendre la saga, després que se'n desentengués a partir de la segona entrega.
També és d'agraïr saber que s'està escrivint un guió abans de començar el rodatge, ja que a la quarta part la sensació és que el guió es va escriure DURANT el rodatge, o directament no n'hi va haver.

Estarem atents!

Nou "Daredevil" en camí?

Sembla ser que durant el passat Comic-con celebrat a San Diego, l'actor Jason Statham, que hi havia anat per promocionar el remake de "Death Race 2000" que ha perpetrat Paul Anderson (el dels Resident Evils, no el de "There will be blood"!), va estar parlant animadament amb Frank Miller (que hi havia anat per promocionar el seu "The Spirit") sobre la possibilitat de fer de Daredevil en una nova pel·lícula sobre el personatge.
Tenint en compte que la conversa va tenir lloc en un bar, se li ha de donar la credibilitat justa.

Però, tot i que no em va desagradar gens la peli d'en Ben Affleck, la possibilitat que Miller es decidís a adaptar el seu "Born Again", no deixa de tenir la seva gràcia. I menys amb un actor amb una expressivitat (una mica) més gran que Affleck!

Mireu això...

Primer trailer de "Watchmen". Sobren les paraules...

What's "Happening", Mr. Shyamalan?

Sóc dels pocs que van defensar "La joven del agua" quan es va estrenar. Crec que es tractava d'una història molt diferent del que ens tenia acostumats el (en aquells moments, per mi) genial Shyamalan (perquè no es va canviar el cognom per Smith?), però amb molta força visual i que si ens deixàvem de prejudicis i acceptàvem les regles del joc que ens proposava l'Smith, era una experiència molt agradable.
Després de veure el trunyo infecte que respon al nom de "El incidente" o "The Happening", les meves ganes de defensar el Sr. Smith s'han acabat del tot.
Reconec que l'inici és molt potent, amb imatges de veritable impacte, com els obrers de la construcció llençant-se des de dalt dels edificis, o la dona clavant-se l'agulla del cabell al coll (no estic destripant res, això passa al minut 3), i ens fa esperar una pel·lícula vibrant i espectacular.
Però en el moment en què entra en joc el sossaines d'en Mark Wahlberg, fent de profe enrotllat quan se li veu a la cara que en sa vida ha obert un llibre, la cosa s'enfonsa sense remei. La seva relació amb la pànfila de la Zooey Deschanel, que no sap quina cara posar i es passa la peli mirant-se el mòbil per evitar haver d'actuar, no hi ha per on agafar-la. El personatge de John Leguizamo, amb cara de permanent restrenyiment, també té delicte.
Per acabar-ho d'adobar, l'ombra d'una infidelitat de la Zooey podria donar una mica de salsa a la relació del matrimoni, però l'Smith vol fer una peli per tots els públics (morts apart) i no vol ni sentir a parlar d'un adulteri, que dóna mal rotllo, i ho acaba deixant en res.
La pel·lícula ens intenta transmetre una inquietud i un patiment, però no ho aconsegueix, ja que de seguida veiem que els protagonistes no moriran, ja que són molt llestos... o tenen una sort que no se l'acaben. Apareixen personatges secundaris del tot prescindibles i només hem d'esperar una mica per veure com moren o se'ls carreguen de les maneres més estúpides (per exemple els dos nens petits), mentre els tres protagonistes van passant amb la mateixa cara de no saber de què va la peli per mil i un perills.
En la millor tradició de les seves pelis anteriors, l'Smith va sembrant el metratge de petits objectes i referències que semblen obrir subtrames, però finalment no s'arriben a desenvolupar (avorriment? muntatge precipitat?). Per exemple, un anell horrible que porta en Marky Mark, que diu l'estat d'ànim de qui el porta, podria tenir relació amb els atacs? No ho sabrem mai. La dona boja que els acull, que viu aïllada del món, té una història fosca al darrera? Tampoc ho arribem a saber, perquè se la peten ràpidament. L'home boig pels hotdogs que sembla saber-ho tot de l'atac i que té bon rotllo amb les plantes, sap alguna cosa més? Sembla que ens quedarem amb el dubte.
Una direcció d'actors penosa, una música tremendista que entra quan no tocaria, una amenaça que segueix la lògica que a l'Smith li dóna la gana, uns actors completament equivocats, un desenllaç penós...
L'únic aprofitable són les brillants escenes de suicidis, que arriben a colpir a l'espectador, però que queden molt lluny d'aquell realitzador que suggeria més que mostrava a les seves obres mestres anteriors.

Què t'ha happened, Mr. Smith?

Hulk smashes... però no mata!

Sóc dels pocs que encara defensa la versió anterior de Hulk, la de l'Ang Lee del 2003.

Crec que es tracta d'una pel·lícula molt millor del que la gent diu, i només trobo que el dolent era molt poc carismàtic i que faltava una gran lluita entre els dos monstres perquè la peli fos perfecta (per mi).

En aquesta nova versió, revisitació, remake, redux o com li vulgueu dir (encara que podria ser ben bé una seqüela, per molt que ho vulguin amagar), la part de la lluita entre els dos monstres està resolta, i molt ben resolta, per cert. Hulk i Abomination es foten d'hosties amb tot el que troben i es carreguen mitja ciutat de manera força creïble.

Les escenes d'acció i les que apareix algun efecte especial estan molt ben acabades, però el ritme afluixa una mica quan només parlen o no surt cap monstre. Una mica com el que podíem retreure a la versió anterior.

En quant al canvi d'actors, l'Edward Norton no està malament, com tampoc no ho estava l'Eric Bana. Entre la Liv Tyler i la Jennifer Connelly, jo em quedo amb la segona, però això va a gustos. La Liv Tyler té una escena de llit, però quan li comencem a veure carn se'ns talla el rotllo. William Hurt fa el paper de Sam Elliot com a coronel Ross, i fa un intent de coixejar en algunes escenes i en d'altres sembla que se n'oblida.

En Tim Roth com a dolent sembla l'únic que s'ho passa bé fent aquesta pel·lícula, perquè és l'únic que no fa cara d'anar restret. El seu personatge té molta conya, sobretot després que li injectin una substància anomenada "serum del super-soldat" (us sona?) i comenci a fer uns salts acrobàtics que recorden a un altre super-heroi Marvel que espera pel·lícula i que en aquests moments no té massa bona salut.

La pel·lícula està plena d'autoreferències a l'univers Marvel, i fins i tot a la sèrie de televisió, ja que en un moment donat es fa servir el tema final per una escena molt emotiva. Només començar veiem uns dossiers amb noms que passen ràpidament, entre els que destaca el de Nick Fury, se'ns parla del serum del Super-soldat, apareix en un cameo Robert Downey Jr fent de Tony Stark... tot un espectacle pels seguidors del món Marvel que estiguin atents.

Però tot plegat sembla poca cosa. No hi ha un salt espectacular respecte a la pel·lícula anterior en quant a efectes i la veritat és que t'importa bastant poc el que li passi a en Bruce Banner.

A més, la pel·lícula va tenir problemes a la taula de muntatge, i segons el director es van retallar uns 70 minuts que haguessin ajudat a la història a avançar de manera més coherent.

Algunes escenes estan muntades a cops, i veiem algunes errades de raccord (bonica paraula), potser per aquest muntatge precipitat. A més, es posa a ploure en mig d'algunes escenes sense que vingui a tomb, una pluja força sospitosa...

En resum, una pel·lícula que no és dolenta, però que no aporta gaire de nou. Sembla que sigui un episodi previ per anar preparant la gran pel·lícula dels Avengers (Los Vengadores). Si creieu que m'equivoco, pareu atenció a la darrera frase de la pel·lícula...

Per cert, en aquest cas, o com a mínim al cinema on vaig anar, no hi ha escena post-crèdits. No perdeu el temps com vaig fer jo!

Nou trailer de The Dark Knight

Un nou trailer per fer-nos patir fins el 13 d'agost. Perquè la resta del món podrà veure aquesta pel·lícula un mes abans?

En tot cas, aquí el teniu.

Foto dels Minutemen!

I qui eren els Minutemen? Doncs el primer grup de vigilants disfressats, que actuaven cap als anys 40.

Entre ells, agenollat, podem veure el Comediant, l'assassinat del qual originarà tota la història que podrem veure a "Watchmen", situada als anys 80.

Un clar exemple que el director Zack Snyder està posant molta atenció als detalls i està filtrant informació per tenir els fans contents i espectants fins a l'estrena de la pel·lícula, el 9 de març de l'any que ve.

Fotos de Bola de Drac i més

Han aparegut les primeres imatges dels personatges de Bola de Drac, i la veritat, no inspiren gens de confiança. L'únic esforç que s'ha fet perquè Chow Yun-fat faci de Follet Tortuga és vestir-lo amb una camisa hawaiana. I per en Goku, amb pentinar-lo amb el cabell cap amunt, ja n'hi ha de sobres!

Podeu veure més fotografies dels personatges de Bola de Drac aquí.

També tenim la primera imatge de Kristin Kreuk (Smallville) fent de Chun-Li a la nova peli de Street Fighter.

I unes imatges de "Crank 2", on Jason Statham ens intentarà explicar com s'ho va fer el seu personatge, Chev Chelios, per sobreviure a una caiguda des de dalt d'un helicopter a la pel·lícula anterior.

You lost today, kid. But that doesn't mean you have to like it.

Després de dinou anys d'espera, ahir a la nit vam poder veure la nova entrega d'Indiana Jones.

Tot estava preparat, res no podia fallar:
El director, Steven Spielberg. L'actor, Harrison Ford. El productor, George Lucas. La música, de nou John Williams. El director de fotografia, Janusz Kaminski, imitant el mestre Douglas Slocombe, que amb 95 anys va ser l'únic que va acceptar que era massa gran pel treball. El póster, obra de Drew Struzan, com els tres anteriors. La noia, la millor que l'Indy hagi tingut mai. El guionista (després de més d'una dotzena de proves), David Koepp, autor de guions memorables. Secundaris de luxe, com Cate Blanchet, John Hurt, Ray Winstone. El nen de moda, un Shia Labeouf menys odiable i repelent del què podríem esperar.

Amb aquestes cartes a la mà, què podia sortir malament?


I aquest és el problema que tens després de veure la pel·lícula: què és el que fa que no surtis del cinema emocionat, cantant la sintonia, amb ganes de més aventures, amb la sensació que ha valgut la pena esperar?

Els americans tenen una expressió, que es vindria a traduïr com "caçar un llamp dins una ampolla", que fa referència a la dificultat de capturar la màgia i posar-la a la pantalla. Les tres pel·lícules anteriors ho aconseguien, i crec que és perquè no ho pretenien. En aquesta ocasió, tot està tan mesurat, tan milimetrat per aconseguir acontentar els espectadors més veterans, que la màgia no ha aparegut per enlloc.

Si que hi ha moments memorables, alguns fregant la perfecció, però d'altres et trobes pensant "això l'Indy que jo conec no ho faria". O "això si que no m'ho crec!". Hi ha moments trepidants de persecucions seguits per moments de tranquil·litat que et fan patir perquè veus que la pel·lícula perd força. Els personatges van d'un país a un altre sense molestar-se a justificar-ho de cara a l'espectador. Els dolents són poc carismàtics, i la Cate Blanchett deu tenir un accent brutal a la V.O. que justifiqui la seva elecció, però com a dolenta és més aviat fluixa.

En alguns moments, la pel·lícula saqueja coses de les pel·lícules que en el seu moment van copiar l'Indy, com per exemple "La momia" (de la que podreu veure el trailer abans de la peli), sense cap vergonya.

Però tot i això, estem davant d'una pel·lícula d'acció i aventures que li dóna mil patades a gairebé tot el que s'ha fet darrerament, i el que encara ens ha d'arribar. Només cal veure el trailer de la tercera mòmia, per veure que en Rick O'Connell no li arriba ni a la sola de la sabata al nostre estimat Indy.

La meva recomanació és que hi aneu amb la ment ben oberta, disposats a passar una molt bona estona (això no es pot negar), i que quan torneu a casa us dediqueu a revisar amb atenció com es feien abans les pel·lícules.

El poster final de Hellboy II té molt bona pinta

En un estiu tan carregat de super-herois i arqueòlegs, sembla difícil que el diable vermell de Guillermo del Toro es pugui emportar ni que sigui una mica de la recaptació, i més tenint en compte la proximitat del retorn del Senyor de la Nit, però des d'aquí li desitgem el millor.

Sobretot perquè és la pel·lícula que ens toca més d'aprop, amb la Montse Ribé i en David Martí tornant a col·laborar amb Del Toro després de l'Oscar de "El laberinto del fauno".

S'estrena entre nosaltres el 29 d'agost.

Primer Trailer de X-Files: I want to believe

Mai no he estat un gran fan de la sèrie de televisió "Expediente X". Em va enganxar amb els primers episodis, però un cop vaig veure que l'estructura s'anava repetint amb petites variacions (per exemple: un home-llop ataca la gent. Explicació Mulder: és un home-llop (i si pot ser extraterrestre, encara millor). Explicació Scully: és un virus normal i corrent i no hi ha extraterrestres ni homes-llop) i que Telecinco començava a maltractar la sèrie canviant-la de dia i combinant episodis nous amb episodis antics sense avisar, vaig perdre l'interès.

Però se li ha de concedir que va ser una sèrie que va marcar època i que va durar nou temporades! Dieu-li això als creadors de sèries espanyoles que dónen gràcies si poden arribar a emetre tres capítols!
Doncs bé, pels qui us vau quedar amb ganes de més després de la primera pel·lícula, aquí teniu el trailer de la segona. Ben aviat en un cinema no molt llunyà.

Iron Man és la millor pel·lícula de l'any

Encara estic en shock després d'haver vist Iron Man. I estic pensant quin dia la podré tornar a veure.

Hi vam anar el dimecres passat, el mateix dia de l'estrena.

Ja des del primer trailer, fa uns quants mesos, vaig intuïr que estava davant d'una pel·lícula diferent. Des del primer minut t'enganxa i no et deixa anar fins al final. Gairebé dues hores sense deixar-te ni respirar, fins als títols de crèdit. I fins i tot després dels títols de crèdit. No feu com jo que me'n vaig anar abans que acabessin i em vaig perdre una escena fonamental!

No conec gaire la mitologia al voltant de l'Iron Man, però crec que aquesta pel·lícula la captura perfectament. El Tony Stark que crea Robert Downey Jr és el col·lega que tots voldríem tenir per sortir de farra, divertit, seductor, un cràpula... Més endavant ja veurem que té un problema amb la beguda, però aquesta peli no va d'això.

Va de la construcció d'un heroi. Com les escenes de "Batman begins" en què Bruce Wayne i l'Alfred discuteixen sobre la millor manera de fer la disfressa de ratpenat, només que Tony Stark no té cap més companyia que les seves màquines. I això que podria ser avorrit o molt tècnic, en realitat és divertidíssim.

Tota la peli està feta amb la sana intenció de divertir, i ho aconsegueix fins i tot en les escenes més crues. Els secundaris estan perfectes, també la Gwyneth Paltrow!

Els efectes especials són tan bons que són invisibles, i de seguida deixes de pensar si ho han fet amb ordinador o han fet servir efectes tradicionals.

El director Jon Favreau ha fet una feina de primer ordre, i ha posat el llistó molt alt a la resta de pel·lícules que s'estrenin en el que resta d'any. A més, ha sentat les bases per a una nova saga de pel·lícules, o potser fins i tot dues... (heu de veure el clip després dels crèdits per entendre de què us parlo).

No us la deixeu passar. I no feu la tonteria de veure-la en screener o esperar a que la treguin en DVD. Aquesta és una de les pel·lícules que et fan estimar el cinema i que no sap greu pagar 7 euros (els cops que faci falta).

El primer trailer de "The Spirit" em fa témer el pitjor!!!!!!!!!!!!

Considero en Will Eisner un mestre, un mite, un geni. Considero en Frank Miller un simple aprenent (avançat, això si) que ha fet algunes coses extraordinàries (El primer Dark Knight, 300, la majoria d'històries de Sin City), però algunes cagades igual d'espectaculars (intenteu llegir-vos Dark Knight 2 sense vomitar).
I el problema és que la peli de "Sin City" va funcionar molt bé i a l'home se li han pujat els fums. I se li han pujat tant que ha tingut els sants pebrots d'agafar un personatge divertidíssim, amb unes històries extraordinàries, amb uns secundaris de luxe, amb uns colors vius i un humor negre genial, i reconvertir-ho en "Sin City 2".
Només cal veure aquest trailer, amb una veu xiuxiuejant frases com "la meva ciutat crida"... per veure que alguna cosa no va bé. Eisner mai va fer que l'Spirit tingués aquests monòlegs interns amb els que Miller es posa calent. Normalment és un narrador (el propi Eisner) qui ens explica el que els dibuixos no poden mostrar.
A nivell estètic, la pel·lícula és fosca, tenebrosa, quan els còmics estaven plens de colors. El vestit de l'Spirit, per exemple, ha estat sempre blau elèctric, camisa blanca i corbata vermella. Tant la màscara com els guants, també blaus.
Pel que fa als secundaris, Miller ha introduït alguns canvis arbitraris per demostrar que la peli es seva (només cal veure quin nom surt primer i més gran al trailer). Desapareix el divertit personatge de l'Ebony White, el nen negre que acompanya l'Spirit. Es diu que la raó és perquè era un personatge racista, però crec que el problema és que Miller no sabria com tractar un personatge que no pugui portar pistola i tenir monòlegs interiors de nivell. L'Ebony era sempre el contrapunt còmic a la seriositat d'algunes històries. Sense ell l'Spirit queda coix.
El personatge d'Ellen Dolan, l'eterna promesa de l'Spirit, passa a ser doctora, per no se sap quina raó, i de ser un personatge una mica fleuma però amb les coses clares, passa a ser un cervellet pel qual difícilment l'Spirit pot sentir gaire interès.
I una de les cagades més grans és convertir el misteriós Octopus en un Samuel L. Jackson vestit com una reinona gay. El personatge d'Octopus se'ns mostrava sempre com un parell de guants amb tres ratlles blanques, i mai li arribàvem a veure la cara. Ara surt a cara descoberta i cap problema.
Bé, no m'estendré més, que no us vull avorrir. Millor mireu-vos el tràiler i dieu-me què us sembla.

TRAILER SPIRIT